3 de Maig de 2011

Los mayos: l’amor públic al mes de Maig

El mes de Maig ens du la primavera, la calor i la llum del sol.

En este temps no sols florixen les plantes, si no també els amors envoltats de tota la positivitat primaveral.

La festa de “Los mayos” és l’expressió d’este floriment, es celebra en diferents racons del territori valencià entre els que cap destacar la zona de Requena i Utiel. Salvador Seguí en la introducció del “Cancionero Musical de la Provincia de Valencia” (1980), indicava com la tradició de la festa de los Mayos es va estendre des de la comarca de Requena cap a altres terres valencianes de l’Horta (Foios, Albalat del Sorells, Massamagrell…), el Camp de Túria (Marines), l’Alcoià (Biar), L’Hoya de Buñol, Rincón de Ademuz, la Ribera del Xúquer, etc.

En molts pobles el cant del “Mayo” ha evolucionat únicament a cants a la Verge, com és el cas de Foios, però s’anem a centrar en mostrar el cant del Mayo com un cant a l’amor per emparellar a “mozos” i “mozas” dels pobles on es cantava i on es continua cantant.

Fuenterrobles, poble de la Comarca de Utiel-Requena, continua mantenint està arrelada tradició i ens pot servir molt bé per fer-nos a la idea de les característiques d’esta festa i pot ser ens anime a descobrir i visitar esta població.

La nit del 30 d’abril, totes les xiques fadrines són rondades pels quints del poble, els quals es coneixen com a mayos, són els candidats a ser la parella o nuvi de les xiques (mozas). El mayo són els versos amorosos que es canten davall de la finestra de la xica, un cant públic de festeig que té com a  finalitat especial emparellar-se, encara que també es un mode de demostrar l’amor públicament a les xiques que ja tenen nuvi.

El poema consistix en una descripció de cadascuna de les parts del cos de la dona, nomenant  la “moza” i asignant-li un “mozo” com a “mayo”, es a dir, com a nuvi o candidat a ser-ho. S’acompanya d’instruments musicals com l’acordió, la pandereta, varies guitarres,  els violins, els llaüts i altres instrument de corda.

La ronda comença amb les campanades de les dotze, que marquen l’entrada al nou mes de maig, des de l’entrada de l’església, on acudix tot el poble per sentir el “mayo” que es canta a la Verge com si fora una “moza” més, encara que amb la lletra canviada, sent especial per ella. A continuació se’n va de casa en casa, cantant davall de les finestres de les xiques fadrines.

La ronda no havia de durar més enllà de l’eixida del sol i no acabava tampoc ahí el ritual, al dia següent les xiques havien de mostrar si els agradava o no el seu “mayo”. En cas de no agradar-li, eixia la xica al carrer amb el davantal al contrari, i si se li preguntaven dia açò: “mia si el ojo del culo” (mira si el ojo del culo).

En cas de que açò no passara el xic sabia que podia continuar cortejant a la xica.

Així diu el mayo de Fuenterrobles:

Ya estamos a treinta

del Abril cumplido

alegraos, damas

que Mayo ha venido

Bienvenido mayo

bienvenido sea

regando las flores

de la primavera.

Viene tu galán

prometido Mayo

con verdes pimpollos

blancos y encarnados.

Encarnada rosa

feliz primavera

los que han de cantar

tu licencia esperan.

Esperando estamos

luz de mañana

con el cielo abierto

y el sol en tu cara.

Cara pinto hermosa

número de Apeles

para dibujarte

no traigo pinceles.

Pinceles son plumas

una me has de dar

de tus alas bellas

águila imperial.

Águila imperial

que al sueño reposa

despierta si duermes

y oirás tu copia.

Copiosos y rubios

tus cabellos son

tu cabeza es ara

de la discreción.

Con discreción brillan

tus finos pendientes

formando cupidos

flores en tu frente.

Frente y cejas rubias

tus pestañas brillan,

tus ojos luceros

deslumbrante niña.

Deslumbrantes son

tus mejillas bellas,

tu nariz al punto

discreción de perlas.

Perlas son tus dientes

tu boca un clavel,

tu labio partido

dulce panal es.

El panal sellado

que a la barba baja

es dulce y sabroso

y el pecho te esmalta.

Esmaltados y torpes

son los que atormentan,

que a la nieve cuajan,

fuentes que alimentan.

Alimentos son,

señora, tus brazos,

con diez ramilletes

de jazmín tus manos.

Manos tan divinas

nunca se pintaron,

cuerpo más perfecto,

talle más delgado.

Delgada sois niña,

podéis perdonar

tu hermosura tanta

no puedo pintar.

Pintaré tu pierna

menudito el pie,

chiquitito encanto

hechicera es.

Hechicera es

aquí esta señora

señora … (nom de la “moza”)

de tu calle aurora.

Aurora, en sus luces

pintó una azucena,

Mayo te prometo

sea enhorabuena.

Sea enhorabuena

pimpollo de Mayo,

al señor… (nom del “mozo”)

por Mayo has llevado.

Quiérelo madama,

quiérelo olorosa

clavel jaspeado

encarnada rosa.

Encarnada rosa

azucena blanca,

reina de este barrio

de esta calle “maya”.

“Maya” de galanes

que sólo nos falta

una bendición

de tus manos blancas.

Blanquea la aurora

y le dice al sol:

Espejo brillante

quédate con Dios.

Quédate con Dios

que el Mayo se queda

con mil resplandores

a tu cabecera.

Adiós alhelí,

adiós rosa bella,

adiós clavellina,

adiós azucena.

Esperem que vos agrade està immersió primaveral per descobrir un raconet més del nostre patrimoni i per apropar-nos a l’amor públic de les terres valencianes de l’interior.

Com sempre, per saber d’on hem tret està informació i com trobar molta més, només heu de vindre a visitar-nos i consultar els nostres fons. En este cas nosaltres hem utilitzat la següent bibliografia:

ARROYO MARTÍNEZ, F.; MOYA MUÑOZ, F.; CAÑADA SOLAZ, R. J. Fuenterrobles : memoria de un pueblo.Fuenterrobles : Ayuntamiento, D.L. 1995. – BETNO 4637

PARDO PARDO, F.; OLLER BENLLOCH, Mª.T. Los mayos en el Campo de Requena-Utiel y otras comarcas valencianas. [Requena: Centro de Estudios Requenenses, 1997]. – BETNO 4639

A més si vos heu fixat tenim en la columna de la dreta un enllaç molt interessant del que vos parlarem molt prompte, és l’accés al Archivo sonoro de música y literatura popular Fermín Pardo Pardo. Este arxiu està conservat a l’Arxiu Municipal de Requena, si vos interessa els nostres companys de l’arxiu vos atendran gustosament, en la seua pàgina web trobareu la informació de contacte: Archivo Municipal de Requena

Tags: , ,
Comentaris

Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Posts relacionats
Creative Commons License
Biblioteca-Centre Documentació · Museu Valencià d'Etnologia
Corona, 36. 46003 València, ESP T +34 96 388 36 23 / +34 96 388 36 28
biblioteca.etnologia@dival.es