12 de Novembre de 2019

II Jornada sobre Etnopoètica i Narració Oral: #SomRondalla

Recordeu el nostre iaio del ditet? Enguany està més cridaner que mai per anunciar que torna #SomRondalla!

La II Jornada sobre Etnopoètica i Narració Oral: Som Rondalla es realitzarà al Museu Valencià d’Etnologia el proper dissabte 14 de desembre. Cal inscripció prèvia.

“Les històries de vida i l’art de la paraula”

Som Rondalla és una Jornada dedicada a l’art de contar històries de viva veu. En aquesta segona edició, el tema de la Jornada seran les històries de vida. Unes històries senzilles i alhora poderoses que no només són un retrat biogràfic sinó que expressen una manera de viure i entendre el món. L’antropologia, la sociologia, la psicologia o la història han utilitzat aquestes històries com a eïna que explica qualitativament com entenen la vida els humans. Així mateix, oficis vinculats a l’art de la paraula com la narració oral i escrita o el teatre han utilitzat aquestes històries com a punt de partida de les seues ficcions. Per tant, vos proposem una trobada al voltant d’aquestes històries de la mà d’alguns professionals, que ja siga en clau artística o científica, s’han sentit fascinats per les històries de vida. Tant si vos interessa l’antropologia, sou docents, univesitaris, bibliotecàries, escriptors o narradors orals, vos convidem a gaudir d’aquesta jornada .

Rondallaires del món, vos esperem!

PROGRAMA:

09:00 – Recepció i benvinguda

09:30 – Obertura amb Celso Fernández San Martín.

9:45 – 10:45 – Montserrat Soronellas (Universitat Rovira i Virgili): «Explicar la vida. L’etnografia i el mètode biogràfic».

El relat de vida ha estat una de les tècniques de recerca essencials de l’antropologia que ha anat essent incorporada per altres disciplines de les ciències socials. Explicar i etnografiar les vides de les persones que participen en la recerca ens acosta als contextos i als esdeveniments des de l’angle de l’experiència personal i ens facilita la comprensió de la complexitat dels nostres sistemes socioculturals. És des d’aquí que podem comprendre la complexitat de la societat i la cultura. Aquesta presentació introduirà el valor del mètode biogràfic, quines tècniques el conformen, i com les hem de recollir i treballar a les recerques en ciències humanes i socials.

PAUSA CAFÉ

11:30 – 12:30. -Marta E Heard: «Cómo salieron del silencio:  la americana que busca las historias de Càlig»

Un projecte d’història oral que dura 30 anys fins que es publica, té per si mateix molta història.  El projecte comença en 1988 amb una pregunta senzilla que dóna peu a què els narradors conten de la seua vida i la vida del poble.  Tres anys després el projecte continua, però es complica per la quantitat d’informació a vegades controvertida. Es necessitaria temps i investigació per a poder entendre les històries i les idees.  Fruit d’este treball, es publica el llibre Eixir del silenci: veus de Càlig 1900-1938, i comença un nou projecte de recopilació d’històries en un barri d’Albuquerque.

12:30 – 14:00 – #Etnoconversa: «La vida dels altres». Intervindran  Sònia Alejo (dramaturga), Celso Fernàndez (narrador) i Víctor Labrado (escriptor).

Lectura dramatitzada d’un fragment de l’obra «La vida inventada de Godofredo Villa».

 

DESCANS PER A DINAR

 

“Tastets de vida, tastets de paraula” Les històries de vida com a punt de partida.

16:00 a 16:45. Martha E. Heard. «Experiencias de vida a través de la historia oral».

És molt diferent fer història oral en un poble amb una llengua i cultura diferent de la pròpia.  A més, l’edat i les experiències influïxen molt per a entendre la vida d’un mateix i de l’altre. D’altra banda, la tecnologia ha afavorit els treballs recents i l’organització formal del projecte ha canviat amb els anys.  Amb tots estos avanços i, si hi ha finançament del projecte, els resultats poden ser molt beneficiosos.  En definitiva, la vida s’enriquix al conéixer i escoltar narradors en els dos països.

17:00 a 17:45.  Víctor Labrado: «Narrativa i memòria oral».

Víctor Labrado, és escriptor. Entre d’altres gèneres, també és prolífic en la literatura de no ficció. En aquest tastet, ens explicarà quines són les principals dificultats i les grans troballes, tant en la recollida de la memòria oral, com en el filat de les seues novel·les. En elles ha tractat el tema dels mariners valencians a Veus, la mar (Premi Joanot Martorell, 2018), la posguerra a: La guerra de quatre (2002) Quan anàvem a l’estraperlo(2004), No mataràs (Premi Enric Valor de novel·la 2015) i la història de Marifé Arroyo, una mestra que als anys 80 és represaliada per creure en una escola progressista a La mestra (1995).

18:00 a 18:45. Sònia Alejo: «Com escoltar l’ànima conversant i mirant unes sabates».

La vida inventada de Godofredo Villa es va escriure a partir de converses i llegint entre les línies d’expressió d’un home de 87 anys i el recorregut vital de les seues sabates. En aquesta sessió coneixerem el camí recorregut per Sònia i Godofredo per arribar a la peça teatral.

19:30 Tancament amb una sessió de contes per a públic adult amb Celso Fernàndez San Martin: «Contar»

*********************

#SomRondalla

Organitza: Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia

Coordina: Almudena Francés i Tània Muñoz

Inscripció amb el formulari 

Descarrega’t el programa

Tota la informació sobre els i les ponents : qui és qui a #SomRondalla

Contacte: Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia

C/ Corona, 36

46003 – València

tlf. 963 883 622 / 23 / 28

biblioteca.etnologia@dival.es

Tags: , , , , ,
Comentaris

Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Posts relacionats
Creative Commons License
Biblioteca-Centre Documentació · Museu Valencià d'Etnologia
Corona, 36. 46003 València, ESP T +34 96 388 36 23 / +34 96 388 36 28
biblioteca.etnologia@dival.es