23 d'Agost de 2012

Els xiquets i els fanalets de meló d’alger

Els darrers dies del mes d’agost marquen la fi de la collita del meló d’alger, anomenat al Baix Maestrat com meló de moro, o també a altres zones com meló d’aigua .

Va ser una tradició molt arrelada als pobles valencians aprofitar els melons darrers de l’estiu per crear una joguina infantil, els fanalets de meló d’alger. Este fruit era aprofitat pels xiquets valencians per jugar imitant així la figura dels vigilants nocturns que encara quedaven pels pobles i que vulgarment es coneixien com a “serenos”, els quals disposaven d’un fanal de mà per tenir llum mentres es passejaven pel poble. Potser algú degué observar la semblança d’estos fanals amb un meló d’alger i abans de llançar al fem les corfes o els melons que podien quedar al camp es reutilitzaven per fer joguines als xiquets.

Benicarló, 1980 – Arxiu d’imatges José Palanques (UJI)

A hores d’ara són pocs els pobles que mantenen esta tradició, algunes poblacions ho fan de manera espontània, animats per pares, mares i avis que no volen perdre este costum de les nits d’agost, però d’altres ho fan de manera molt organitzada com pot ser el cas de Carcaixent que este any celebra la sisena nit dels fanalets al barri de les barraques el proper 27 d’agost o la cercavila de fanalets de meló de moro a Benicarló el dia 22 dins la seua programació de festes patronals.

Com podem fer una fanalet de meló d’alger?

Amb un meló de moro a les mans el primer que calia fer era tallar-ne la coroneta, és a dir, la part de dalt on té el pecíol, que es conservava per fer-la pujar i baixar. Tot seguit es buidava, picant la polpa amb un ganivet i traient-la amb una cullera. Mentre els avis, els pares o els germans realitzaven la tasca, els menuts anaven menjant-se la molla roja i dolça. Una vegada buit el meló d’aigua es feien uns dibuixos sobre la corfa verda, raent-la amb molta cura; practicaven tres foradets a la coroneta, i uns altres tants a la part superior d’on l’havien separada, pels quals es passava un cordell, es feien uns nusos als extrems inferiors, i als contraris una baga des d’on s’agafava. Dins el fanalet vegetal es col·locava un tros d’espelma, que s’hi fixava mitjançant un clau o un bastonet, i quan s’encenia il·luminava els dibuixos, els quals amb el moviment semblaven tenir vida. (CAPÓ, Bernat. Costumari Valencià 2)

De nit els menuts eixien al carrer amb els seus fanalets i plenaven el poble de llumetes, rivalitzaven per comprovar qui tenia el fanalet més bonic, original i que més enlluernava, alhora que cantaven una cançoneta que varia de poble en poble…

Bernat Capó ens dóna esta versió:

El sereno ha mort un gos

i l’ha tirat en un bancal

les xiquetes de costura (versió cantada pels xics) / els xiquets de l’escola (versió cantada per les xiques)

se’l mengen amb oli i sal

 

A Xeraco es pot sentir:

Sereno, mereno

dis-me quin hora és.

La una, les dos, van a tocar les tres.

El sereno ha mort un gos

se l’ha endut a l’hospital,

les xiquetes de costura se l’han fet en oli i sal.

 

Sereno, mereno

dis-me quin hora és.

La una, les dos, van a tocar les tres.

 

El sereno i la serena 

se n’anaren a pescar

i pescaren una anguila

com els peixos de la mar.

 

Sereno, mereno

dis-me quin hora és.

La una, les dos, van a tocar les tres.

Si vols sentir una d’estes cançons de sereno, t’oferim l’accés al projecte CANPOP – Cançoner Popular Valencià, que ha desenvolupat el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. Hem emprat el seu cercador i hem trobat estes cançons:

 

Si voleu saber més podeu consultar la següent bibliografia que podeu trobar a la nostra biblioteca:

 

BATALLER, Josep. Els jocs dels xiquets al País Valencià. Valencia: Institut de Ciències de l’Educació. Universitat de València, D.L. 1979 – BETNO 0748

 

 

 

 

 
 Capitulet : jocs tradicionals de Xeraco. [Xeraco]: La Goleta, D.L. 2009 – BETNO 7498
 

 

 

 

CAPÓ, Bernat. Constumari valencià 2 : coses de poble. Picanya : Bullent, 2009 – BETNO 6496.01 y 6496.02

 

 

 

 

 

 

GISBERT, Francesc. A què juguem? : els nostres jocs i joguets tradicionals. Picanya : Bullent, 2012 – BETNO 7581
 

MAGRANER, Pablo (coord.). Jocs i gastronomia típics d’ Almussafes. Almussafes: Ajuntament, D.L. 1995 – BETNO 2858

 

 
Ja saps que has de fer, passa’t per la nostra Biblioteca per llegir i saber un poc més dels costums valencians, t’esperem!

Tags: , , , ,
Comentaris

Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Posts relacionats
Creative Commons License
Biblioteca-Centre Documentació · Museu Valencià d'Etnologia
Corona, 36. 46003 València, ESP T +34 96 388 36 23 / +34 96 388 36 28
biblioteca.etnologia@dival.es