21 de Març de 2016

El món en un plec

CAÑADA SOLAZ, Rosa J. El món en un plec : aproximació a la literatura popular dels segles XVIII i XIX en València. [València] : Institució Alfons el Magnànim, 2014. (Estudis universitaris ; 137)

Este llibre el podeu trobar a la  Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia amb la signatura: BETNO 8261

Sobre tot millor será 
(à lley de be parlant ara)
pues sent chove me preciat
en funcions de alguna casa el divertirlos un rato
que en esta ocasió aixi ho fasa. 
Pues bien, els diré un coloqui:
ah! ya! aixó si que me agrada.
Y vostés perdonaràn si troven alguna falta.

(fragment de Coloqui de coloquis ó ansisám de totes herbes)

Hui en Etnobloc parlem dels plecs de cordell. Què no sabeu què són?, no heu sentit mai parlar d’ells?, i dels col·loquis?, i de la literatura de canya i cordeta? Vos convidem a tots i a totes a llegir este llibre per descobrir estos textos que van difondre cegos i recitadors de carrer. Però primerament vos anem a presentar l’autora del llibre.

Rosa Canada Solaz etnoblocRosa J. Cañada Solaz és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de València i doctora cum laude per la mateixa Universitat. Va obtindre una beca del Ministeri de Cultura per a la recuperació del patrimoni literari-musical. Durant alguns anys va ser becària d’investigació de Bancaixa en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. Fins gener de 2015 va compaginar la investigació amb la docència com a catedràtica de Llengua Castellana i Literatura en l’IES La Garrigosa de Meliana, on va exercir, a més, com a directora. Des de febrer de 2016 és cap de servei de Relacions Institucionals de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

Ha sigut comissària de diverses exposicions sobre cultura popular i és coautora de diversos llibres, entre els que destaquen: La imprenta popular valenciana : auques, col·loquis y aleluyas (1990), Historia del tebeo valenciano (1992) o Festes d’estiu (1995) i ha redactat diveses veus en la Gran enciclopèdia valenciana (1991), el Diccionario de literatura popular española (1997) i la Gran enciclopèdia de la Comunitat Valenciana (2005). Ha publicat, a més, nombrosos articles en actes de congressos i en revistes especialitzades sobre temes de llengua i literatura.

Si voleu saber quines publicacions de Rosa J. Cañada Solaz podeu consultar a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia punxeu ací

«tinguenme atenciò, que va»,  i així com si d’un col·loqui es tractara donem pas a la presentació del llibre:

L’aparició de la impremta va permetre la difusió de la literatura no sols en àmbits cultes sinó també entre les classes populars. Les edicions d’un nombre reduit de pàgines, més assequibles  per als menys benestants, van generar una demanda no sols de les grans novel·les editades per entregues sinó també de textos de quasi qualsevol temàtica que tingueren cabuda en un reduït nombre de plecs.  Un plec era un full de paper, doblegat normalment dues vegades, per a la seua edició, la qual cosa originava huit pàgines.

 Durant el Barroc es va popularitzar esta forma de consum literari i el ventall temàtic  va anar ampliant-se de manera que, en els segles XVIII i XIX, eixien de les impremtes tant versions reduïdes de conegudes històries novel·lesques, com a textos creats ex professo per a este tipus de format, en els que cabien  els gojos d’un sant, els fenòmens de la naturalesa o els fets noticiosos, entre altres variats assumptes.

Coloqui nou  del cas de la loteria y chasco de Bolichos

«Coloqui nou: Del cas de la loteria, y chasco de Bolichos» – BV Biblioteca Nicolau Primitiu — Sign.: NP849.91/2044(15)

Abordats des de l’acudit, la burla, la paròdia i, inclús, els tocs dramàtics, i amb el costumisme com a eix transversal, els textos van passar a engrossir el repertori de cegos i recitadors de carrer que, davant de la variada tipologia, havien de posar a prova els seus dots histriònics. En acabar les seues actuacions venien eixos plecs que portaven lligats per una corda i que van donar nom al gènere: literatura de cordell o de canya i cordeta.

 Atès el desenvolupament que la impremta i les arts gràfiques van aconseguir a València, els diversos estudis sobre la literatura popular a Espanya assenyalen la necessitat de recopilar i estudiar els plecs de cordell dispersos per les seues biblioteques.

Coloqui nou titulat de la merda

Coloqui nou titulat de la merda [1840-1855]. BV Biblioteca Nicolau Primitiu — Sign.: NP849.91/2044(15)

Les característiques dels plecs no han afavorit la seua conservació i han sigut les donacions de bibliòfils i col·leccionistes, a les biblioteques públiques, les que han fet aflorar un corpus considerable de textos l’estudi del qual permet esbossar una aproximació a la literatura popular dels segles XVIII i XIX. Escrits tant en castellà com en valencià, els textos deixen entreveure no sols els gustos i preferències del públic que els consumia, sinó també la utilització que d’estos gèneres es feia, per part d’autors més il·lustrats, per a guanyar la simpatia del poble cap a determinades causes, no exemptes d’ideologia, o per a aconseguir la seua participació en determinats esdeveniments. Més enllà del seu contingut, els plecs de cordell van ser utilitzats pel poble per a aprendre a llegir, van ser refugi de la llengua autòctona en un període de decadència i van contribuir a nodrir la “vena soterrada del teatre valencià” a la que al·ludix Joan Fuster”.

La Foquerera : coloqui o raonament de una valensianeta, que aconsella el tio Micha-Galta, á tots els fadrins que tinguen presa de casarse. 1854. BV Biblioteca Nicolau Primitiu — Sign.: NP849.91/3086(62)

El llibre que presentem sorgix després de la investigació que l’autora fa en eixes biblioteques per a la seua tesi doctoral, intentant elaborar un catàleg de plecs que servisca de base per a futurs estudis. Un d’eixos estudis és el que ella mateixa du a terme, aproximant el corpus textual elaborat als lectors, veient les particularitats que conformen el gust literari popular  de la València dels segles XVIII i XIX i posant en relleu la singularitat d’un subgènere autòcton, amb un costumisme estretament local, representable i antecedent immediat del sainet valencià: el col·loqui.

Tot açò i molt més cap en un plec de cordell: el món en un plec.

Rosa J. Cañada Solaz

Si heu llegit el text de presentació i no heu punxat sobre les imatges vos recomanem encaridament que torneu enrere i ho feu. La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu fa una tasca de difusió i accés al document que és fantàstica a través de Bivaldi (Biblioteca Valenciana Digital) i nosaltres ens hem aprofitat per oferir-vos els seu accés. Des d’estes imatges podeu consultar el text complet d’estos col·loquis. Són només 3 exemples de tota la literatura de canya i cordeta que podeu trobar en accés obert en esta plataforma. Vos recomanem encaridament que entreu a conéixer esta ferramenta d’informació!

Mon en un plec definitivo

 

 

El proper dia 13 d’abril a les 19 hores Rosa J. Cañada presentarà «El món en un plec» a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia. Antonio Tordera presentarà l’autora i l’acompanyarà a la taula. Apunteu-vos esta data en el vostre calendari i no deixeu de vindre! Vos esperem!

Fullet de la presentació 

Tags: , , , , , , ,
Comentaris

Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Posts relacionats
Creative Commons License
Biblioteca-Centre Documentació · Museu Valencià d'Etnologia
Corona, 36. 46003 València, ESP T +34 96 388 36 23 / +34 96 388 36 28
biblioteca.etnologia@dival.es