20 de Febrer de 2018

El Cabanyal 1900-1991: fotografies de la família Vidal.

El Cabanyal 1900-1991: fotografies de la família Vidal. València : Museu Valencià d’Etnologia , 2018.

En uns dies el podreu consultar i traure en préstec a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia.

Vos presentem el nou i interensantíssim catàleg de l’exposició fotogràfica sobre El Cabanyal, basada en l’obra de la família valenciana Vidal, que el Museu Valencià d’Etnologia ha organitzat, i que es podrà visitar des del dia 22 de febrer fins al 27 de maig. També vos encoratgem a veure-ho per Youtube!!!

El Cabanyal, juntament amb els barris del Canyamelar i el Cap de França, el Cabanyal va ser municipi independent, amb el nom de Poble Nou de la Mar, des del 1837 fins al 1897, any en què va annexionar-se al de València.

Bou arrossegant barca, foto feta per Martín vidal Romero (1900)

Bou arrossegant barca, foto feta per Martín vidal Romero (1900)

La present mostra abasta quasi tot el segle xx. Les primeres fotografies es remunten al 1900, és a dir, només tres anys després de la seua incorporació a la ciutat, i l’última és del 1991, quan s’efectuaven les obres del passeig Marítim i s’acabaven de soterrar les vies del tren. Lògicament, no recull tots els esdeveniments que es visqueren aquells anys, sinó sols aquells que captaren l’atenció de tres generacions de fotògrafs, la família Vidal: Martín Vidal Romero (1872-1944), Luis Vidal Corella (1900-1959) i Luis Vidal Vidal (1936).

Les imatges —d’estètica impecable—, tanmateix, reflecteixen fidedignament la singularitat del Cabanyal, el seu caràcter, la seua idiosincràsia, el seu cos social, la seua arquitectura… Són, per tant, testimoniatge de la tenacitat d’un poble per mantenir vives les tradicions i els costums propis malgrat tant d’entrebanc com hagueren de superar durant el període que comprén l’exposició.

Tres generacions de fotògrafs d’una mateixa família és una circumstància difícilment parangonable, que només s’explica per la transmissió de pares a fills de l’amor per l’ofici i la tradició, el mateix que transmeteren els protagonistes de les seues instantànies generació rere generació per la seua identitat. Afortunadament, la saga dels Vidal continua i el Cabanyal també.

Xarxes de pesca a la plaça dels homes del Mar, feta per Luis Vidal Vidal (1962)

Xarxes de pesca a la plaça dels homes del Mar, feta per Luis Vidal Vidal (1962)

 

El catàleg que vos presentem, conté tres articles:

BOIRA, Josep Vicent. La platja és nostra, don Joaquín : paisatge humà i urbà al Cabanyal-Canyameral en el segle XX. A: El Cabanyal 1900-1991: fotografíes de la família Vidal. València: Museu Valencià d’Etnologia, 2018, pp. 4-25.

Reparant xarxes, de Luis Vidal Vidal (1962)

 

Resum: “Va ser , i és, un barri popular i la faç marinera de València. Va ser incorporat al cap i casal l’any 1897. Era considerat un lloc castís, pintoresc, vist, des de la capital, amb una mescla de tipisme, d’indiferència i d’aprensió. I això que era una zona d’estiueig, de banys al mar, des de molt de temps enrere. Així, les famílies benestants solien anar al balneari Las Arenas (1888), i les classes mitjana i treballadora, es canviaven a les barraquetes de fusta que s’arrengleraven vora al mar.

El primer terç del segle XX va suposar un gran canvi. Els carrers s’empedraren i les barraques, foren, progressivament, substituïdes per edificis. Encara que circulaven carros i tartanes pel carrers d’El Cabanyal, la comunicació amb València es feia mitjançant tramvies, tren o cotxes. Els anys 30 suposen l’assoliment del canvi constructiu: quasi tot eren ja cases de planta baixa (moltes amb pis dalt), i el nombre de barraques havia caigut a 78. Edificis importants de l’època foren Teatre de la Marina i el Teatre Serrano.

El pati de l'hospital sant Joan de Déu Luis Vidal Corella 2

El pati de l’hospital sant Joan de Déu per Luis Vidal Corella (1949) 2

L’interval entre l’any 39 i la dècada dels 60, significà una decadència i oblit per les autoritats de la capital. A partir del 78, ja es veuen esforços per tractar de preservar part del paisatge tradicional (conjunt històrico-artístic). Als 80, a més, hi ha tres grans canvis: el soterrament de la línia fèrria  Barcelona-València, el Pla del Passeig Marítim i el projecte de prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez, qüestió aquesta última que cuejaria per molt de temps.”

CERDÀ GARCIA, Manuel. Entre dues amenaces: el mar i la ciutat. A: El Cabanyal 1900-1991: fotografies de la família Vidal. València: Museu Valencià      d’Etnologia, 2018, pp. 26-39.

Últim tranvia cap al Grau, travessant el pont d'Arago, foto treta per Luis Vidal Vidal (1970)

Últim tranvia cap al Grau, travessant el pont d’Arago, foto treta per Luis Vidal Vidal (1970)

Resum: “Blasco Ibáñez, al capítol segon de la seua novel·la Flor de maig (1895), ens parla d’una terrible tempesta i del mal que suposava en vides i en béns a la població. Aquesta era una de les pors dels habitants d’El Cabanyal. Eren successos que es repetien de tant en tant, tal com indica la premsa de l’època i la memòria col·lectiva.

Aquesta vida dura i tradicional, començà a gestar-se al segle XIII, arran d ela conquesta de València. Així, nasqueren El Canyamelar, El Cabanyal i el Cap de França. L’annexió a València comporta grans efectes: en la forma de produir, al comerç, en el naixement d’un nou espai urbà, la divisió de la ciutat en barris, l’augment de la població.

Blasco Ibáñez fotografiat al seu xalet a la Malva-rosa per Martín vidal Romero (1910)

Blasco Ibáñez fotografiat al seu xalet a la Malva-rosa per Martín vidal Romero (1910)

L’ambient, evidentment, de les famílies de tota la vida, canvià. Aquells que abans “anaven a València”, que menyspreaven els “senyorets” i burgesos del cap i casal (que al seu torn se’n burlaven), que saberen construir uns carreres i unes cases per a aprofitar i gaudir del l’aire fresc, veren com el seu món mutava.

El canvi de poble a barri véu la decadència de la pesca i del contraban, l’arrelament del republicanisme, la construcció a la platja de merenderos, de casetes de banys, de restaurants, l’augment de les estructures de l’oci. En definitiva, una progressiva, i inexorable, implicació d’El Cabanyal amb València.”

VIDAL AYALA, Luis. Família Vidal: saga de fotògrafs. A: El Cabanyal 1900-1991: fotografies de la família Vidal [Catàleg]. València: Museu Valencià d’Etnologia, 2018, pp. 40-48.

Inauguració del pont d’Aragó (1933), foto presa per Luis Vidal Corella.

Resum: “Els Vidals són una nissaga que ha estat més d’un segle lligada a la fotografia. Diversos dels seus membres hi destaquen:

Martín Vidal Romero (Torrent 1878- València 1944). Fou polifacètic: músic, pintor i fotògraf. Va estudiar a l’Escola Superior de Belles arts de Sant Carles de València. Allí s’interessa en el nou art que s’estenia per València: la fotografia. Començà a fotografiar familiars, personatges típics de València. El 1911, fotos preses per ell es publiquen al Diario de Valencia. A partir d’ací, va dedicar-se més al periodisme, retratant moments clau de la història valenciana i espanyola (Exposició Universal del 1909, proclamació de la II República o els aldarulls del 34).

Martín Vidal romero

Luis Vidal Corella (València 1900- València 1959). S’inicià en el món de la fotografia amb son pare. Treballà en diaris com: El Mercantil Valenciano, ABC, La Vanguardia, El Ruedo, l’agència EFE, Marca o El Mundo Deportivo. Va viure intensament els anys 30 i la guerra civil espanyola, com per exemple, visità el front de Terol o la presa d’Eivissa. Durant els anys 40, a causa de les penúries materials, se les apanyà, de forma enginyosa, per trobar els materials que necessitava per a poder continuar exercint el seu art. Treballà per al Levante.

Luis Vidal Corella, a la Malva-rosa (1915)

Luis Vidal Corella, a la Malva-rosa (1915)

Luis Vidal Vidal (València 1936). Es va decantar també per la fotografia. Als 11 anys va cobrir una volta ciclista per al diari Levante. És un testimoni de la vida social i d’importants fets històrics des de la postguerra fins a la Transició Democràtica, passant per l’intent el tancament traumàtic d’Alts Forns de Sagunt, la Batalla de València, el colp d’estat del 23-F o la Pantanada de Tous. Fou ser el primer fotògraf valencià a aconseguir un reconeixement en el prestigiós World Press Photo. La tradició familiar la continuen Luis i Carlos Vidal Ayala.”

Atenció! Este catàleg el podreu consultar a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia, així com en el nou punt de lectura que hi haurà a la sala d’exposicions. Si vos agrada i esteu interessats en adquirir un exemplar el trobareu a la venda, a partir de la inauguració, a la Llibreria de la Beneficència o en venda en línia.Si eres una llibreria i vols tindre’l al teu aparador, contacta amb el nostre distribuidor. I si eres un centre de informació o museu, contacta amb la biblioteca ja que mantenim intercanvi bibliogràfic per a garantir l’accés de la societat a les nostres publicacions. Més fàcil impossible!

Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
Comentaris

Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Posts relacionats
Creative Commons License
Biblioteca-Centre Documentació · Museu Valencià d'Etnologia
Corona, 36. 46003 València, ESP T +34 96 388 36 23 / +34 96 388 36 28
biblioteca.etnologia@dival.es