14 d'Agost de 2013

Cada cosa al seu temps i les figues en agost

Per Sant Llorenç, figues que tens.

Per Sant Miquel, la figa ja no té pèl

Raïm i figues per l’agost, i pel setembre codony

Any de figues-flors, any de plors

Any de figues no te’n rigues

 

 

ROMÀ FONT, Francesc. Refranyer popular. Alacant : Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1989 – BETNO 2449

 

 

 

Al mes d’agost les figues estan perfectes per ser collides i quin millor plaer que assaborir una figa fresca acabada de collir junt la soca de l’arbre. Encara que altres pensaran que millor menjar-les seques a soles, acompanyades d’anous o potser en pamfígol. Hi ha moltes maneres de menjar este fruït de la figuera i moltes aplicacions en la gastronomia valenciana. A terres valencianes podem trobar moltes variants d’este fruït: figa blanca, secana, de la goteta de mel, la roja, la napolitana… Quina vos estimeu més o pensàveu que totes eren igual i no hi havien varietats?

 

A la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia acabem de rebre el darrer número de “Alba : revista d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida” Núm. 22-23, any 2011-2012 – BETNO PP 245 .

Esta revista ens arriba gràcies a l’intercanvi que mantenim amb  l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA)

En este número hem trobat un article que ens ha semblat molt interessant en este mes d’agost: BORDERA CALATAYUD, Julià. Aproximació a les varietats de figuera de la Vall d’Albaida, p. 62-91

 L’autor fa un recorregut pel cultiu de la figa a les comarques centrals i sobretot a la Vall d’Albaida. Introduix l’article amb una descripció d’este fruït i els estudis que s’han fet sobre ell. Ens presenta les varietats que hui en dia es poden trobar a la Vall i les seues localitzacions. Recull notes sobre com la figa i la bacora estan presents en la tradició oral valenciana, i finalitza l’article amb un vocabulari específic sobre la figa, la figuera i el figasser. Podreu descobrir noves paraules o redescobrir d’altres que tinguéreu oblidades: siconi, xalefa, xerec, nyofla, pàmpol, macoc… Qué bé sonen!

Com ja hem dit la figa és en moltes ocasions l’ingredient principal de molts cuinats i principalment de dolços valencians. Així podem trobar figues albardades o nyofles com també les anomenen a les comarques centrals valencianes, pamfígol o pampolfígol, figues fetes en arrop, prims amb figues…

La figuera és un arbre mediterrani i el seu cultiu i utilització del fruït en la gastronomia està molt estés, així a les Illes Balears trobem un fum de receptes on la figa és la protagonista. No podeu deixar de tastar “l’oliaigo” amb figues, es tracta d’una mena de sopa de tomaca amb pimentó que es menja a l’hora que les figues fresques.

Vos recomanem la lectura d’un altre llibre que tenim a la Biblioteca

MUNAR i MUNAR, FelipDe figues i de figueres. Palma de Mallorca : Documenta Balear, 2006 – BETNO 7467

 

No podem deixar-vos així,  hem de donar-vos una recepta per poder aprofitar la collita d’este agost. I quina millor manera que fent una recepta molt fàcil de coca amb figues o prim amb figues com diuen més cap a Castelló. I així es diu la nostra recepta “Prim amb figues” ja que l’hem treta del llibre:  Cócs i dolços de poble. València : Carena, 2004 – BETNO 5403. La recepte està a la pàgina: 90

Els autors d’esta publicació són membres de l’Associació Cultural Tossal Gros de les Coves de Vinromà i per això li diuen “prim” al que més cap al sud es coneix com a coca.

Ingredients:

  • 1/2 got de sucre
  • 1/2 got d’oli
  • 2 gots d’aigua tèbia
  • Un trosset de llevat de pastilla
  • Farina la que admeta
  • Un grapat de figues seques
  • Un grapat d’ametles peludes

Elaboració:

En un recipient posarem el sucre, l’oli, l’aigua, el llevat de pastilla i anirem remenant fins que es dissolga. Tot seguit, li anirem afegint la farina fins que ens quede la pasta toveta. La deixarem fer bona i, després, la tallarem en fogassetes, que deixarem fer bones. Quan la pasta estiga en el seu punt, l’anirem aplastant i, al mig, posarem les figues, i, si ens agrada, li afegirem les ametles. Després la taparem. Les podem tallar per damunt fent rombes i, tot seguit, les disposarem en llandes que haurem enfarinat. Quan les tinguem enllestides, les ensucrarem i les durem al forn.

Observacions:

Ens poden eixir entre 7 i 9 prims

 

Gaudiu de les figues d’agost!

Tags: , , ,
Comentaris

Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Posts relacionats
Creative Commons License
Biblioteca-Centre Documentació · Museu Valencià d'Etnologia
Corona, 36. 46003 València, ESP T +34 96 388 36 23 / +34 96 388 36 28
biblioteca.etnologia@dival.es