23 de Febrer de 2016

Agres i dolces

ESTEVE i BENEITO, Paco. Agres i dolces : mostra de llengua i literatura populars arreplegada a Agres. Picanya : Bullent, 2015

Este llibre el trobareu a les prestatgeries de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia amb la signatura: BETNO 8462

Hui volem fer-vos goleta amb este llibre i que vingueu a consultar-lo a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia o també estarem pagats i agraïts si vos el compreu, però per res del món vos oblideu d’anar a comprar a la llibreria del vostre poble o del vostre barri, una vegada més volem ajudar-vos a escollir  i no pegar-vos una baquinada lectora. En arribar este títol a la nostra biblio ens posarem en contacte amb Paco Esteve i en un tres i no res ens va fer arribar esta presentació tan completa del seu últim llibre. I com no volem ser pesats com el plom vos deixem amb ell.

Paco Esteve2

 

Paco Esteve i Beneito (Agres, 1979) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona. Ha treballat de traductor a la Filmoteca de Catalunya i de professor de català a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Actualment es dedica a l’ensenyament secundari a Mallorca. És també autor de la novel·la Qui no fa la festa. El podreu trobar en el seu blog On parle dadà i al seu TW @onparledada

 

 

Amb tots vosaltres, Agres i dolces:

Quin sentit té un aplec de literatura oral en ple segle XXI? Què ens vénen a contar tots eixos refranys, rondalles, versets i cançons que no puguem trobar ja a Google? I per què només d’Agres, ara els que els pobles estan menys aïllats que mai?

Si la literatura és un espill on emmirallar-nos, la literatura popular, anònima i de transmissió oral és un reflex on veure’ns col·lectivament. I, de la mateixa forma que cada generació d’hòmens i dones rep l’encàrrec d’actualitzar la cultura que obté dels avantpassats, també estem obligats (o, si més no, convidats) a posar en valor la llengua i la literatura que hem heretat. Una llengua i una literatura populars que, en sectors majoritaris del nostre país i en un segment ben llarg de la nostra història (fins fa quatre dies, vaja), és l’única que hem tingut.

Burres d'Agres. Imatge cedida per Paco Esteve

Burres d’Agres. Imatge cedida per Paco Esteve

Es tracta d’un material dinàmic, que canvia de generació en generació, i la nostra l’ha de poder manipular, fer i refer, si vol projectar-lo al futur. L’hem de poder re-conéixer, re-crear i re-actualitzar. I això malgrat les persecucions i desercions que ha patit el valencià, una llengua secularment marginada per “l’alta cultura”, relegada quasi exclusivament als registres col·loquials, i que tanmateix serva un immens tresor d’expressivitat i recursos ancestrals que poden ser ben vàlids si els sabem posar al dia. Un material que no només està en vies d’extinció: també està viu. Un material que no només és útil: també és nostre.

Imatge cedida per Paco Esteve

Dones i xiquetes cantant a la porta de casa. Imatge cedida per Paco Esteve

Així hem arribat al ple segle XXI. Les nostres generacions, les generacions que hui es donen la mà i les paraules com baules d’una cadena de transmissió, han sigut les primeres que s’han alfabetitzat en la llengua pròpia, i també les que han tingut un accés més democràtic que mai a la informació que circula a dojo per internet, per la ràdio, per la tele… I què en fem, doncs? Com és la llengua que hem de fer servir a les noves àgores de les xarxes, de les aules, dels mitjans de comunicació, dels escenaris?

Rondalles com la del corb i la rabosa poden ser utilitzades en una aula per a ensenyar a llegir, escoltar o redactar, alhora que entretindran i transmetran uns ensenyaments morals acumulats al llarg d’anys i segles. Refranys com “a qui es burla el dimoni li furga” o “de moliner mudaràs però de lladre no t’escaparàs” són ben eficaços en els mitjans de comunicació actuals perquè s’entenen sense embuts (encara que el medi i els referents de la nostra societat estiguen molt lluny de la societat que les va posar en circulació) i, de retop, afigen un color ben viu al discurs. Cançons com l’Estació de Quaranta Hores o la Sarpassa poden ser reinterpretades i versionades per músics actuals, i els versets de cants de batre podrien convertir-se perfectament en lletres de cançons noves. Les endevinalles fan cavil·lar grans i menuts igual ara que fa cent anys, i els jocs de falda estimulen els nostres nadons de la mateixa forma que a sempre s’ha fet. Són només uns exemples de com la nostra tradició lingüística i literària pot prendre un caire contemporani.

La sarpassa d'Agres. Imatge cedida per Paco Esteve.

La sarpassa d’Agres. Imatge cedida per Paco Esteve.

Les paraules més dolces que no agres que hem recopilat durant anys i que presentem a Agres i dolces estan perfectament ensinistrades per a comunicar, per a expressar. Durant segles no han servit per a una altra cosa. I les hem amanides tenint en compte principalment dos criteris: la intenció divulgativa (tornar a traure en dansa expressions i paraules vives i ben nostres) i el rigor filològic. El llibre està dividit en cinc parts (dialecte, topònims, parèmies, rondalles i versos), cadascuna encetada per una breu introducció al tema de què tracta, en què hem agrupat si fa no fa una vintena de rondalles, devers noranta versets, vora quatre-cents topònims i un miler d’unitats fraseològiques.

Finalment, tot i que aquest material ha sigut recopilat en una sola població no el fa menys representatiu, perquè ja se sap que la gran majoria d’expressions, paraules i refranys, i també els trets dialectals, van més enllà dels límits locals o comarcals. Les rondalles, sense anar més lluny, no són sinó la versió valenciana de contarelles universals: Pepet i Marieta són els nostres Hansel i Gretel. D’altra banda, el fet que tant de material s’haja arreplegat en una localitat d’uns sis-cents habitants és una bona mostra del patrimoni immaterial que els nostres pobles atresoren, secretament, i que compartim tots els valencianoparlants.

Paco Esteve i Beneito

Vos deixem un tast del llibre o més bé vos el deixa Edicions del Bullent, nosaltres només vos el fem arribar tot concentrat en un mateix lloc. Ací el teniu


El proper divendres 26 de febrer teniu l’oportunitat de conéixer Paco Esteve i sentir en veu alta la presentació d’este llibre a la Llibreria 3 i 4 de València. Emili Casanova, doctor en filologia i acadèmic de la AVL, i Almudena Francés, contacontes, acompanyaran l’autor.

Invitació presentació a 3 i 4

Encara que també vos  deixem Paco Esteve en este curtet vídeo pensem que paga la pena que aneu divendres a la Llibreria 3 i 4

Quina riquesa de llengua tenim! Enhorabona Paco Esteve per este bonic i necessari llibre que ja forma part de la nostra biblioteca i que tots i totes podeu consultar. Vos esperem!

Tags: , , , , , , , , , ,
Comentaris

Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Posts relacionats
Creative Commons License
Biblioteca-Centre Documentació · Museu Valencià d'Etnologia
Corona, 36. 46003 València, ESP T +34 96 388 36 23 / +34 96 388 36 28
biblioteca.etnologia@dival.es